Frustrem la feroç guerra contrarevolucionària del règim feixista dels Estats Units i Duterte! Esforcem-nos per tirar endavant la guerra popular!

Central Committee | Communist Party of the Philippines
March 29, 2021
Share and help us bring this article to more readers.

*Translated by a Catalan communist volunteer

I. El sistema capitalista global es manté en recessió

II. El terrorisme d’Estat s’intensifica a mesura que Duterte planeja perpetuar el regnat feixista més enllà del 2022

III. L’NPA persevera enmig de la supressió contrarevolucionària total

IV. Esforcem-nos per dur a terme les tasques combatives de l’NPA

Read in: English | Pilipino | Bisaya | Hiligaynon

El Comitè Central saluda fermament tots els combatents i comandants rojos del Nou Exèrcit Popular (NPA) amb motiu del seu 52è aniversari. En aquest dia, donem el nostre profund reconeixement als esforços, assoliments i sacrificis decidits i vigorosos que està fent l’NPA en defensa del poble i la guerra popular davant la salvatge i bruta guerra contrarevolucionària del règim feixista dels Estats Units i Duterte.

Retem el màxim homenatge a tots els combatents rojos i quadres del Partit que van donar la seva vida al servei del poble i de la seva causa revolucionària. Els seus noms estan gravats per sempre com a herois i màrtirs en els annals de la lluita èpica del poble filipí per l’alliberament nacional i social.

En aquest dia, és convenient que, juntament amb tot l’NPA, el Partit rendeixi un homenatge especial a Antonio Cabanatan (Ka Manlimbasog), exmembre del Comitè Central, el Buró Polític i el Comitè Executiu que, juntament amb la seva dona, Florenda Yap (Ka Osang), va ser segrestada l’any passat, detinguda en secret i torturada durant mesos abans de ser assassinada brutalment pels assassins covards de Duterte.

Ka Manlimbasog, que es va retirar el 2017 dels deures revolucionaris actius, va ser un dels valents pioners que van liderar l’expansió de l’exèrcit popular a les Visayas i Mindanao. Va fer immenses contribucions al creixement i l’enfortiment del moviment revolucionari.

El Partit també saluda Rosalino Canlubas (Ka Yuni) comandant regional de l’NPA de la Vall de Cagayan i vicesecretari del comitè regional del Partit que va morir en una trobada el passat 15 de març a Isabela. Ka Yuni va ser un dels joves quadres escollits al Segon Comitè Central per les seves brillants contribucions en la lluita armada al sud i l’oest de Mindanao.

Aprofitem aquesta ocasió per fer balanç de la nostra força assenyalant tant els nostres èxits com les nostres mancances durant l’últim any. El nostre objectiu és desenvolupar encara més les nostres fortaleses i superar les nostres debilitats per tal de fer més efectiva la guerra popular mitjançant una guerra de guerrilles extensa i intensiva sobre una base de masses cada vegada més àmplia i profunda. També hem d’estudiar la força i les debilitats de l’enemic per tal d’idear el pla, l’estratègia i les tàctiques per frustrar la seva implacable i brutal guerra contra la gent.

La guerra popular que està sent lliurada per l’NPA, sota el lideratge absolut del Partit Comunista de Filipines, forma part del continu de 500 anys de resistència armada del poble filipí contra agressors i opressors estrangers, amb la primera victòria a la batalla de Mactan el 27 d’abril de 1521, on Datu Lapu-Lapu va derrotar l’horda de conquistadors espanyols liderats per Ferran Magallanes. Durant cinc segles, sota 300 anys de domini colonial espanyol i més d’un segle d’opressió colonial i semicolonial nord-americana, el poble filipí ha suscitat una resistència armada revolucionària per aconseguir una veritable llibertat nacional.

L’empitjorament de les condicions socioeconòmiques del poble filipí continua sent sempre favorable per a una guerra de guerrilles extensa i intensa. Per la seva corrupció, les polítiques anti-populars i la repressió feixista, el règim dels Estats Units i Duterte ha agreujat la crisi del sistema semicolonial i semifeudal governant i ha imposat més dificultats i opressió a les àmplies masses del poble filipí.

L’últim any ha portat un sofriment incontestí a les àmplies masses de treballadors, camperols, semiproletariat i la petita burgesia arran de la resposta contundent a la pandèmia de la Covid-19. Confiant principalment en les restriccions policials i militars, en lloc de les mesures de salut pública necessàries, el règim reaccionari ha col·lapsat l’economia i el mitjà de vida de les persones sense controlar la contínua propagació de les infeccions.

En comptes d’abordar la pandèmia proporcionant prou recursos per a una resposta de salut pública, el règim nord-americà i de Duterte va optar per comprar més bombes i artilleria per a la seva ofensiva militar en va amb l’esperança d’aixafar el Nou Exèrcit del Poble abans que acabés el seu mandat oficial. Amb l’objectiu de derrotar l’NPA, la camarilla governant de Duterte pretén paralitzar totes les formes de resistència de les forces democràtiques i progressistes per aplanar el camí per estendre la seva dinastia de corrupció, feixisme i traïció nacional més enllà del 2022.

Les implacables operacions enemigues es dirigeixen a les masses camperoles i infligeixen abusos bruts contra ells. El seu objectiu és separar el poble i aixafar la seva resistència col·locant les viles sota domini de la guarnició militar, amb l’objectiu en va d’aïllar l’exèrcit del poble i forçar-lo a una situació purament militar on sigui vulnerable a atacs a gran escala.

Al mateix temps, l’enemic busca destruir el moviment de masses democràtiques legals a les àrees urbanes, així com l’oposició conservadora.

La lluita armada revolucionària continua perseverant davant la brutal guerra contrarevolucionària de l’enemic. Les unitats de l’NPA s’esforcen per superar els reptes i dificultats derivades de les ofensives salvatges de l’enemic. Estan decidits a enfortir els seus vincles amb les masses camperoles, defensar-les i ajudar-les a fer resistència i avançar en les seves lluites antifeudals i antifeixistes. En superar les seves debilitats i dificultats, l’NPA està decidida a frustrar les ofensives de l’enemic i créixer en força.

El sistema capitalista global es manté en recessió

El sistema capitalista mundial es va veure embolicat l’any passat en una recessió mundial amb governs mal preparats i mal equipats que no van gestionar la pandèmia de la Covid-19 amb sistemes sanitaris decrèpits debilitats per anys de retallades pressupostàries neoliberals. La majoria dels governs van recórrer a imposar confinaments i restriccions a la producció, el comerç i el moviment de les persones. Aquestes mesures van col·lapsar economies senceres, van tancar petites empreses (i grans) i van concentrar, encara més, el capital en mans d’uns pocs capitalistes monopolistes.

Fins a 33 milions de persones van perdre la seva feina de forma permanent, i 81 milions més temporalment. Les inversions directes estrangeres van caure un 42% des d’1,5 bilions de dòlars el 2019 fins als 859.000 milions de dòlars l’any passat, i s’espera que disminueixin encara més entre un 5 i un 10% aquest any. A tot el món, les economies es van mantenir pràcticament intactes només per quantitats massives d’endeutament estranger, que van amuntegar 24 bilions de dòlars més a la muntanya global de 281 bilions de dòlars de deute extern, fins a més del 355% del producte interior brut global (PIB).

Les grans farmacèutiques van començar a desplegar vacunes contra la Covid-19 el passat mes de desembre. Considerada com una causa humanitària, la producció, venda i distribució de les vacunes, però, exposen encara més la rapacitat capitalista per obtenir beneficis i els interessos egoistes dels imperialistes. La distribució de les vacunes s’ha mantingut a favor dels grans països capitalistes. A principis de març, s’han posat prop de 380 milions de vacunes, amb més de la meitat (55%) concentrades als Estats Units, la Xina, la Unió Europea i el Regne Unit, mentre que la resta han estat repartides entre 125 països més.

Llevat dels milers de milions de dòlars previstos en beneficis que les grans companyies farmacèutiques (la més gran de les quals va rebre diners públics per al desenvolupament i la producció de vacunes), les perspectives continuen sent incertes per a l’adquisició oportuna i el desplegament de les vacunes. Queda per veure quan hi haurà prou oferta de per a tots els països i si les vacunes frenaran de manera prou eficaç la propagació del virus i les diferents variants que estan sorgint. Més de dos mesos després dels desplegaments, diversos països han tornat a les mesures de confinament davant els repunts en el nombre de nous casos.

La recessió global del 2020 ha agreujat l’estancament econòmic a llarg termini des del 2008, que ha afectat els principals centres del capitalisme llastats pels problemes de sobreproducció capitalista i la caiguda de les taxes de beneficis. Malgrat el col·lapse econòmic i l’aturada de la producció, la capacitat productiva es va mantenir elevada, la qual cosa va provocar la continuïtat de l’oferta en les principals primeres matèries, en particular l’acer, el gra, el cru i els productes petrolífers, especialment després de les disrupcions en el comerç internacional i la forta caiguda del mercat.

La producció i els inventaris d’acer no venuts a la Xina van assolir nivells històrics l’any passat. Per evitar una caiguda dels preus del cru, l’Aràbia Saudita, Rússia i l’OPEP van acordar el mes passat prorrogar les retallades de producció. Però hi ha un excés de productes petrolífers refinats a la Xina que ha pressionat a la baixa les taxes de beneficis i ha obligat a tancar o reduir diverses refineries a Singapur, Austràlia i altres llocs.

Després d’anys de sobreoferta, hi ha una escassetat temporal en l’oferta de semiconductors davant l’augment sobtat de la demanda d’ordinadors personals, tauletes, telèfons intel·ligents, càmeres i altres aparells electrònics per a comunicacions, arranjaments laborals a casa, aprenentatge a distància i entreteniment domèstic provocats per les mesures de la pandèmia. El 80% de la producció mundial de xips es concentra a Corea del Sud i Taiwan.

Ara hi ha una cursa entre capitalistes monopolistes nord-americans i xinesos per abocar milers de milions de dòlars d’inversió en la producció de xips electrònics. En particular, en virtut de la recentment promulgada Llei d’Autorització de Defensa Nacional, el govern de Biden també està pressionant perquè el suport estatal i la inversió promoguin la producció domèstica de semiconductors amb l’esperança d’agafar el major pes de l’augment de la demanda. Això es combina amb les inversions estatals en investigació i producció militar. De la mateixa manera, la Xina ha declarat recentment la recerca i la producció de semiconductors com una de les seves prioritats del pla de 5 anys juntament amb la intel·ligència artificial, la computació quàntica, la biotecnologia, la recerca espacial i altres tecnologies frontereres.

Els països capitalistes avançats estan injectant bilions de dòlars per valor de paquets d’estímul per accelerar la reactivació de les economies domèstiques, però corren el risc de sobreescalfar-se econòmicament i de generar una bombolla de deute que podria esclatar en els propers anys. Empenyent el deute nord-americà més del doble de la seva economia, el govern de Biden va aprovar recentment un paquet d’estímul econòmic d’1,9 bilions de dòlars que distribuirà en efectiu a gairebé tots els nord-americans per promoure el consum i proporcionar subvencions per a la producció domèstica. Altres grans països capitalistes tenen previst gastar centenars de milers de milions de dòlars per estimular les seves pròpies economies, com el Japó (710.000 milions de dòlars), Alemanya (250.000 milions de dòlars), el Regne Unit (210.000 milions de dòlars) i França (120.500 milions de dòlars). L’objectiu de la Xina és aconseguir una expansió econòmica del 6% finançant les operacions de les corporacions estatals.

La majoria de les economies no desenvolupades patiran els efectes prolongats de la recessió econòmica global. L’augment de 124 milions en el nombre de persones que viuen en pobresa extrema (menys de 2 dòlars per dia) el 2020 no té precedents, i es preveu que augmenti fins a 150 milions més el 2021. La desigualtat social ha empitjorat bruscament a mesura que treballadors i pagesos pateixen els pitjors efectes del confinament. Les mesures desesperades per reactivar les economies dels països endarrerits els obligaran a demanar més diners i a dur a terme una major liberalització de les seves economies i a rebaixar els salaris dels treballadors mentre competeixen per atraure capital estranger i inversions.

Hi ha indicadors primerencs que el nou govern nord-americà sota Biden està en el traçat d’un camí d’agressivitat militar enmig d’intensificar les rivalitats interimperialistes. Biden va declarar que assegurarà amb més força els interessos econòmics i polítics nord-americans, especialment davant els creixents desafiaments del seu rival imperialista: la Xina. Recentment ha realitzat exercicis militars utilitzant dos grups d’atac de portaavions al mar de la Xina Meridional i a l’estret de Taiwan desafiant directament les reclamacions de la Xina sobre aquestes aigües internacionals. Va reactivar els esforços per construir el diàleg de seguretat quadrilàter entre els EUA, el Japó, l’Índia i Austràlia amb l’esperança d’aconseguir que les forces militars nord-americanes i les armes es despleguessin en aquests països i exercir més pressió econòmica, militar i política sobre la Xina.

A l’Orient Mitjà, al voltant d’un mes en el càrrec, Biden va ordenar un atac amb míssils a Síria, violant el seu territori sobirà, contra el que afirma que era el transport d’armes des de l’Iran. Tot i que va estendre l’acord de New Start amb Rússia, que posa límits a les armes ofensives estratègiques, els EUA encara no han anunciat un retrocés en el desenvolupament i la producció d’armes nuclears i míssils d’abast intermedi promoguts sota el govern de Trump. Contràriament a les promeses anteriors, encara no ha restat l’acord nuclear amb l’Iran ni aixecat les sancions contra el país malgrat la voluntat expressada per l’Iran de complir els acords anteriors.

La Xina està afirmant més agressivament el seu control sobre Hong Kong i Taiwan i continua mantenint la presència armada al mar de la Xina Meridional per afrontar els desafiaments marítims nord-americans. Els conflictes fronterers han esclatat amb l’Índia i amenacen d’intensificar-se. Rússia va obrir recentment una base naval al Sudan per mantenir la presència armada al mar Roig, juntament amb la seva base aèria a Síria i la base naval al Iemen, per mantenir la capacitat de controlar les rutes estratègiques de trànsit a l’Orient Mitjà i una porta d’entrada a Àfrica.

Davant l’augment de les temperatures de les rivalitats interimperialistes, la despesa militar per potències rivals continua augmentant malgrat la greu crisi econòmica mundial. L’any passat, la despesa militar mundial va augmentar el 3,9% fins als 1,83 bilions de dòlars, dos terços dels quals són comptabilitzats pels EUA i la Xina. Les exportacions de grans armes es mantenen a nivells propers als nivells més alts dels últims 30 anys, i la quota nord-americana augmenta fins al 37%.

L’empitjorament de les condicions socioeconòmiques i els atacs als drets civils han engendrat la resistència de les persones a tot el món enmig de la pandèmia de Covid-19. Les vagues continuen esclatant als EUA i Europa, ja que els treballadors de transport, fàbriques, menjar ràpid i minoristes exigeixen un augment salarial i unes condicions laborals segures. Des del febrer, centenars de milers de persones s’han manifestat a Birmània contra el cop militar. Les protestes camperoles generalitzades a l’Índia contra les reformes neoliberals també continuen. També s’estan duent a terme accions massives de protesta al Brasil, Grècia, Tailàndia, Rússia i altres països, elevant les demandes de la gent enmig de la pandèmia i l’augment de la repressió policial i militar.

Enmig de la crisi global del capitalisme, els règims obertament feixistes augmenten en un nombre creixent de països. S’estan duent a terme atacs descarats contra els drets democràtics. Les greus condicions socioeconòmiques i la repressió de l’Estat estan creant condicions que fan necessària i urgent la resistència armada. L’explotació extrema sota la política neoliberal de la cobdícia desenfrenada, els rigors del terrorisme d’estat i el feixisme i les guerres d’agressió estan generant totes les formes de resistència de les persones a escala global. Les lluites massives antiimperialistes i democràtiques i els moviments revolucionaris armats estan preparant el terreny per al ressorgiment de la revolució proletària mundial.

El terrorisme d’Estat s’intensifica a mesura que Duterte planeja perpetuar el regnat feixista més enllà del 2022

450 dies abans que expiri el seu mandat oficial, el règim de Duterte s’està tornant cada vegada més desesperat i brutal, ja que busca aixafar tots els obstacles al seu esquema per imposar una dictadura feixista al poble i perpetuar la seva dinastia política en el poder. La seva corrupció, la seva despesa sense quarter en l’exèrcit i la policia i les polítiques neoliberals han fet caure en la ruïna l’estat reaccionari, han enterrat el país profundament en muntanyes de deute, han agreujat la crisi i han posat al descobert el nucli podrit del sistema semicolonial i semifeudal governant.

Durant l’últim any, el règim de Duterte es va negar a mobilitzar els recursos estatals per posar en marxa mesures de salut pública necessàries, com ara tests massius i seguiment ràpid de contactes per gestionar la pandèmia. Es va negar a augmentar la capacitat del sistema públic de salut que s’ha vist debilitat per anys de retallades pressupostàries. En lloc d’això, va aprofitar la crisi sanitària per imposar restriccions antidemocràtiques, fer servir la Llei Antiterrorista i autoritzar la policia i els militars a participar en assassinats massius amb impunitat.

La corrupció burocràtica va empitjorar, ja que Duterte va reclamar poders extraordinaris per desviar diners públics als comptes privats de la seva família i els seus companys i a la sobrecàrrega militar. Fins i tot la compra de vacunes es va veure impedida per les negociacions entre buròcrates rivals que buscaven suborns i retrets. Filipines va ser adjudicada pels científics com un dels països amb pitjor resposta a la pandèmia de Covid-19. Com a resultat, els filipins continuen sent vulnerables a les infeccions per Covid-19. El país es troba ara enmig d’un nou repunt en el nombre de contagis, principalment perquè les mesures públiques necessàries continuen absents fins i tot després de l’obertura de fàbriques, centres comercials i altres empreses econòmiques, i fins i tot a mesura que han sorgit noves variants del virus.

Els pitjors aspectes del sistema semicolonial i semifeudal es veuen agreujats per la resposta fallida a la pandèmia de la Covid-19. Confiant en els confinaments per gestionar la propagació de la pandèmia, el règim de Duterte va causar un col·lapse de l’economia filipina que va provocar una greu crisi. El PIB del país va caure fins al 9,5% el 2020. Però mentre desenes de milers d’empresaris petits i mitjans van fer fallida i es van tancar, els grans burgesos van recuperar ràpidament les seves pèrdues inicials i van fer milers de milions en beneficis, gaudint de pauses fiscals i altres incentius.

Negant-se a reajustar fons públics per a la corrupció i la sobrecàrrega militar, el règim de Duterte va recórrer a grans quantitats d’endeutament estranger suposadament per finançar la resposta a la pandèmia. El 2020, el Govern va prestar 2,1 bilions de ₱ en nous préstecs, la qual cosa va empènyer el deute públic total a ₱9,8 bilions al final de l’any. L’endeutament continu ho ha empès encara més de 10,33 bilions de ₱. El deute públic s’ha tornat més insostenible que mai.

Les àmplies masses del poble filipí van aguantar el brunzit dels confinaments i les mesures repressives. Les condicions socioeconòmiques dels treballadors, els camperols, el semiproletariat i la petita burgesia es van deteriorar bruscament. El passat mes de gener, fins a 10,5 milions de treballadors filipins van perdre la feina, la qual cosa va empènyer les taxes d’atur i de subocupació a màxims històrics. Van patir retallades salarials, pèrdua d’ingressos, pujada de preus, impostos més forts i altres mesures opressives enmig de la greu crisi econòmica.

La pro-liberalització i els rabiosos sequaços de Duterte estan pressionant per accelerar una major liberalització de l’economia modificant la constitució de 1987 per permetre la plena propietat estrangera dels recursos econòmics i naturals del país i les empreses comercials, i possiblement servir com a Cavall de Troia per impulsar l’eliminació dels límits de plaços. Busquen acabar amb tots els elements del capital nacional i convertir l’economia en el domini exclusiu del capitalisme de monopoli estranger i els seus grans socis compradors.

El passat mes de febrer, el congrés reaccionari també va donar suport a la Llei Create per reduir els impostos de societats del 30% al 25% a favor d’empreses estrangeres i grans socis burgesos. Això s’espera que es tradueixi en una escassetat de 251.000 milions de ₱ en recaptacions fiscals que, en última instància, seran pagats pels treballadors i les persones amb ingressos baixos, ja sigui en forma de nous impostos o d’un major deute estranger.

La Llei de creació s’està fent passar com la clau per atraure noves inversions estrangeres, falsament descrites com el motor del creixement econòmic, fins i tot en un moment en què el sistema capitalista mundial està en declivi global. L’any passat, les noves sol·licituds d’inversió estrangera al país van baixar un 71% des dels 370.110 milions de ₱ fins als 112.120 milions de ₱. De fet, les inversions estrangeres, majoritàriament en empreses orientades a l’exportació, no contribueixen a enfortir els fonaments econòmics del país, sinó que simplement aprofiten el treball barat i l’accés als recursos naturals.

A causa de la corrupció, el militarisme i la dependència dels préstecs estrangers del règim de Duterte, el país patirà una crisi econòmica més severa i continuarà amb els efectes negatius de la pandèmia en els propers anys. Els bloquejos opressius i la desocupació generalitzada estan causant greus dificultats a les masses, provocant la ira generalitzada, agitant-los per lluitar i incitant cada vegada més gent a unir-se a la resistència armada per lluitar i buscar l’expulsió del règim dels Estats Units i Duterte.

Duterte està assegurant el suport continuat dels Estats Units al seu règim feixista sota el nou govern de Biden. Es va oferir a rescindir la “terminació” de l’Acord de les Forces Visitants (VFA) o a forjar algun altre acord que permetés als militars nord-americans un accés il·limitat al país a canvi d’un major suport militar. Va declarar la voluntat de permetre als EUA emmagatzemar armes al país i fer-lo servir com a lloc estratègic a la regió. Indicant el suport nord-americà, el Pentàgon va prometre augmentar l’ajuda militar i les vendes d’helicòpters i altre maquinari militar per a la satisfacció de l’exèrcit filipí.

Mentre s’estén l’ajuda militar al règim de Duterte, els imperialistes nord-americans exerceixen una pressió creixent sobre el govern filipí per impulsar la creixent influència política xinesa, els interessos econòmics i la intervenció militar. Mentre el règim continua agenollant-se als dictats xinesos, els funcionaris pro-EUA estan pressionant més obertament contra la Xina, com ho demostra la cancel·lació del projecte de l’aeroport de Sangley Point i la protesta oberta a la llei xinesa que autoritza la guàrdia costanera a disparar en vaixells no xinesos.

Però encara no han retrocedit contra les set illes artificials construïdes per la Xina com a bases militars al mar de les Filipines Occidentals i contra l’erecció contínua de torres de telefonia mòbil per part del Dito Telecom liderat per la Xina dins dels campaments militars de l’AFP, malgrat que diversos funcionaris pro-EUA han expressat la seva oposició. La Xina està muntant contrapressió militar i diplomàtica mitjançant la construcció de les seves forces militars al mar de la Xina Meridional amb l’atracament de més de 220 vaixells de milícies navals a l’escull Juan Felipe, molt dins de la zona econòmica exclusiva filipina.

La gravetat de la crisi del sistema de govern ha provocat la reducció dels recursos econòmics i polítics per a l’allotjament mutu de les diferents faccions de les classes dominants. Com en el passat, la camarilla del governant Duterte busca perpetuar-se en el poder per continuar acumulant riquesa i poder a través d’operacions capitalistes buròcrates. La crisi augmenta l’impuls de monopolitzar el poder polític i es combina amb l’autoritarisme del tirà Duterte.

El projecte de Duterte d’imposar la dictadura feixista al poble i perpetuar la seva dinastia política i la seva camarilla governant en el poder implica un canvi de carta, una declaració de llei marcial o un “govern revolucionari” (una presa de poder absolut). També té l’opció de celebrar i amanyar les eleccions presidencials de 2022 per tal d’escollir la filla i sequaç de Duterte. El soci de TIM, Smartmatic, ha estat adquirit pel seu maniquí, Dennis Uy, i permetrà falsificar el recompte de vots a les eleccions de 2022 com es va fer en les eleccions de 2019.

Una part crítica de l’esquema de Duterte per governar com a dictador feixista o perpetuar el seu domini dinàstic és reprimir les forces democràtiques legals i augmentar la seva pulsió contrarevolucionària armada. Aquests pretenen paralitzar les forces democràtiques nacionals i debilitar així l’ampli ventall de forces democràtiques disposades contra el seu règim tirànic. Aquests també pretenen consolidar el seu control de l’exèrcit i la policia donant-los poders addicionals.

La guerra de repressió de Duterte s’ha tornat cada vegada més brutal i mortal. Està sent dirigida per la Força Nacional de Treball per posar fi al conflicte armat comunista local (NTF-ELCAC), la junta civil-militar de Duterte, que ara està pràcticament controlada per tota la burocràcia estatal i la maquinària armada. Embolcallats per la Llei Antiterrorista i la instigació “mateu-los a tots” de Duterte, la policia i les forces militars estan exercint una repressió contínua caracteritzada per incursions coordinades, detencions massives i massacres. Durant els últims mesos, l’AFP i el PNP van assaltar llars i oficines de líders de masses i activistes d’organitzacions legals no comunistes a Panay, Tagalog del Sud, Bicol i Nord-est de Mindanao, després d’incursions similars a Negros i la Regió De la Capital Nacional anomenades Gestió Millorada sincronitzada d’operacions policials (SEMPO). Les víctimes han estat invariablement etiquetades en vermell per la NTF-ELCAC. A mesura que els esquemes de Duterte per perpetuar-se i la seva dinastia en el poder es fan cada vegada més clars des de fa mesos, és probable que aquests atacs es duguin a terme en més regions, amb més freqüència i més brutalitat.

Des de fa gairebé quatre anys, el règim dels Estats Units i Duterte ha protagonitzat una guerra contrarevolucionària cada vegada més cruel amb l’objectiu de suprimir les masses camperoles i derrotar l’NPA. Ha adoptat les tàctiques més obscenes i brutals de supressió contra les masses camperoles sota l’AFP i l’Oplan Katatagan conjunt del PNP. Pobles i comunitats senceres han estat col·locats sota guarnició militar i control. Els camperols són sotmesos a assassinats extrajudicials, recerques i detencions il·legals, interrogatoris, bloquejos alimentaris i econòmics, reclutament forçós, tocs de queda, represàlies i càstigs col·lectius després de les ofensives tàctiques de l’NPA, i implacables campanyes d’intimidació i psiquiatria (“programes de suport comunitari”, “rendició massiva” forçosa, E-CLIP, BDP) amb l’objectiu va de tallar les connexions entre l’NPA i la seva base de masses camperola.

El règim de Duterte continua intensificant el seu impuls per ampliar la maquinària de l’AFP i adquirir noves armes militars, ja que realitza ofensives a nivell nacional contra l’NPA. Malgrat les restriccions pressupostàries i la necessitat urgent de finançar programes de salut pública i estimular la producció econòmica, el règim de Duterte va malbaratar milers de milions de pesos per a helicòpters addicionals, drons, avions de combat, míssils, bombes, artilleria i armament de combat. Va assignar més de 19.000 milions de ₱ perquè l’NTF-ELCAC servís com a fons de barril de porc.

L’enemic ha muntat ofensives militars a gran escala una rere l’altra des del 2018. Aquestes “operacions militars focalitzades”, que impliquen tant operacions de combat com de guerra psicològica, solen cobrir diverses ciutats, desenes de pobles en àrees frontereres interurbanes o interprovincials, mobilitzant diversos centenars de tropes terrestres compostes per dos o diversos batallons de l’AFP i tropes de combat del PNP. Aquests estan recolzats per la vigilància amb drons i l’ús desproporcionat i indiscriminat de bombardeigs aeris i ametrallaments, i el bombardeig d’artilleria lleugera i pesada, sense tenir en compte la seguretat dels civils residents en comunitats properes. Això es combina amb una implacable campanya de guerra psicològica i repressió contra les masses camperoles i les comunitats minoritàries amb l’objectiu d’aclaparar i terroritzar el poble.

En un intent desesperat d’aconseguir el seu objectiu declarat d’aixafar l’NPA abans que acabi el mandat de Duterte, l’AFP està muntant una ofensiva a nivell nacional mobilitzant prop de 150 batallons de forces de combat AFP i PNP, amb més del 80% concentrats en vuit regions prioritàries, amb un nombre de 14 a 20 batallons cadascun. Des de l’any passat, l’AFP ha tingut com a objectiu reclutar almenys 9.000 forces paramilitars més per afegir-se a les 70.000 CAFGU.

No obstant això, la guerra contrarevolucionària de l’enemic i les ofensives totals estan destinades a fracassar, ja que el Nou Exèrcit Popular persevera en el camí de la guerra popular, amplia i consolida la seva base de masses, i s’enforteix militarment i política. La brutalitat de la guerra de l’enemic exposa encara més la podridura del sistema semicolonial i semifeudal i desperta el profund odi de les masses als feixistes i al sistema governant.

L’NPA persevera enmig de la supressió contrarevolucionària total

Davant la guerra contrarevolucionària recolzada pels Estats Units i les ofensives militars a gran escala muntades per l’AFP i el PNP, el Nou Exèrcit Popular continua perseverant en el camí de la guerra popular prolongada gaudint d’un suport profund i ampli de les masses camperoles i del poble filipí. Ha frustrat el pla declarat anualment del règim dels Estats Units i de Duterte per “derrotar l’NPA”. Està destinat a frustrar el pla del règim per acabar amb la revolució armada abans que acabi el seu mandat i tirar endavant la revolució democràtica popular per enderrocar el domini de classe de l’imperialisme nord-americà, els grans burgesos i els grans propietaris.

Quan va ser fundat el 29 de març de 1969, l’NPA només tenia 60 combatents amb nou rifles automàtics i 26 armes de foc inferiors i tenia una base de masses de 80.000 persones al voltant del segon districte de la província de Tarlac. En integrar la lluita armada, la revolució agrària i la construcció de bases massives, l’NPA s’ha desenvolupat a un exèrcit nacional amb diversos milers de joves combatents rojos extrets de les files de masses oprimides i explotades. Estan armats amb fusells d’alta potència agafats de l’enemic, així com amb explosius auto-manufacturats i armes indígenes. Amb una base de masses de milions de persones, l’NPA opera en més de 110 fronts de guerrilla i té com a objectiu construir-ne més.

El Partit va establir i enfortir l’NPA per dur a terme la tasca revolucionària central d’apoderar-se del poder polític trencant amb l’estat reaccionari i construint el govern democràtic del poble. Per desenvolupar l’NPA des d’una força petita i feble fins a un exèrcit gran i fort, el Partit ha adaptat la línia estratègica de la guerra popular prollongada per encerclar les ciutats del camp. Ha adoptat i implementat el principi de lideratge centralitzat i operacions descentralitzades com a mitjà per fer la guerra revolucionària a l’arxipèlag filipí. La guerra de popular prollongada es desenvoluparà al llarg de tres etapes: estratègica defensiva, equilibri estratègic i ofensiva estratègica. L’etapa defensiva estratègica probablement cobrirà el període més llarg en què l’NPA necessita acumular força armada mitjançant una guerra de guerrilles extensa i intensa sobre una base de masses cada vegada més àmplia i profunda.

En la guerra popular, l’NPA integra els tres components de la lluita armada, la revolució agrària i la construcció de bases massives. En la lluita armada, l’NPA munta ofensives tàctiques, recollint només les batalles que té certesa de guanyar, dirigint-se a les parts aïllades i febles de les forces armades enemigues. Utilitza els mètodes de guerrilla de concentrar forces per atacar, dispersar-se per negar l’enemic d’un objectiu centrat i canviar d’àrees per evitar l’encerclament enemic. En tot moment, les unitats NPA eviten la detecció per part de l’enemic mitjançant l’ús del terreny físic i la confiança en les masses.

En la revolució agrària, l’NPA duu a terme la Guia Revolucionària del Partit per a la Reforma de la Terra. En la fase defensiva estratègica, l’NPA suscita, organitza i mobilitza les masses camperoles en lluites massives i campanyes de reducció de lloguers, rebaixa dels tipus d’interès dels préstecs, augment dels salaris dels treballadors agrícoles, augment dels preus de les portes agrícoles, rebaixa dels lloguers d’equipament agrícola, creació de cooperatives i grups de suport mutu per augmentar la producció i els ingressos de l’ocupació marginal. Al llarg dels anys, els terrenys abandonats o donats pels propietaris han estat ocupats i gestionats per associacions camperoles amb l’ajuda i orientació de l’NPA i les cèl·lules locals i comitès superiors del Partit.

En la construcció de la base de masses revolucionària, el Partit i l’NPA organitzen les cèl·lules locals del Partit, les organitzacions de masses revolucionàries de camperols, joves, dones i nens, treballadors culturals i unitats de milícies populars de l’NPA. Sobre la base de la força organitzada de les masses, es realitzen assemblees massives de pobles o conferències per elegir comitès revolucionaris de barri que tenen com a tasca administrar les polítiques locals que abasten la reforma i la producció de la terra, les polítiques de salut, l’educació, els afers militars, la pau i l’ordre, etc. Aquests comitès formen el nucli del govern democràtic del poble que s’establirà plenament després de la presa de poder polític a nivell nacional.

La guerra popular prollongada s’ha desenvolupat des del subsistema inicial de la defensiva estratègica fins a la seva fase mitjana des de mitjan anys vuitanta. No obstant això, hi va haver greus contratemps i pèrdues a finals de la dècada de 1980 fins a principis de la dècada de 1990, derivades d’errors d’aventurisme militar i regularització prematura o construcció de forces verticals sense les forces horitzontals proporcionals. L’excés decentració de forces per al treball militar va afeblir els esforços a la construcció de bases massives que soscavaven els fonaments de suport polític de l’exèrcit popular i el feien vulnerable als atacs i pèrdues enemigues al camp de batalla. Revisionistes i traïdors van tractar d’abandonar sistemàticament la línia estratègica de la guerra popular mitjançant l’anàlisi del Partit de la societat filipina, les classes i la manera de producció amb l’objectiu de portar les forces revolucionàries al camí de la derrota.

El Comitè Central del CPP va llançar el 1992 el Segon Gran Moviment de Rectificació per reafirmar els principis bàsics del Partit, la seva anàlisi de les condicions semicolonials i semifeudals del país i el seu programa per a la revolució democràtica del poble mitjançant la guerra popular prollongada. En particular, va repudiar i va arrelar la línia errònia de l’insurreccionalisme i la regularització prematura i va dirigir el Nou Exèrcit Popular per reorganitzar les seves forces equilibrant el treball militar i polític o massiu.

El pla de cinc anys del Comitè Central (2018-2022) pretén completar els requisits de la fase mitjana pel que fa a la construcció de l’escamot com a formació bàsica, el nombre i propagació de fronts guerrillers, el correcte equilibri d’unitats verticals i horitzontals en l’estructura de força de l’NPA, el caràcter principalment aniquilatiu de les ofensives tàctiques complementades per accions atítriques generalitzades, la integració correcta de la lluita armada, la revolució agrària i construcció de bases de masses, i la resolució de diversos tipus de debilitats d’ “Esquerra” i Dreta.

L’objectiu del Partit és resoldre els desequilibris entre el treball militar i polític que ha impedit un creixement sostingut en els últims anys. Aquests inclouen el problema de la sobrerepresió i la sobrereacció de les unitats NPA d’una banda, i el problema de la sobreconcentració i l’autocontricció, de l’altra. En algunes àrees, l’NPA va créixer en força militarment, però no va poder sostenir el moviment de masses antifeudal. En altres àrees, les unitats NPA es van dispersar per fer feina de masses, però no van poder sostenir la construcció de l’exèrcit i la lluita armada. Sigui com sigui, els guanys en els camps militars o polítics es fan difícils de sostenir, fent que l’exèrcit popular i la base de masses siguin propensos a la feblesa i la retrogressió.

Els principals comitès del Partit i els centres de comandament de l’NPA s’esforcen per aconseguir l’equilibri correcte en el desplegament de les seves forces, en la realització de treballs militars i polítics i en l’expansió i consolidació. Al mateix temps, des de finals de 2017, s’han enfrontat als atacs implacables i a la viciosa repressió contrarevolucionària muntada per l’enemic contra les masses camperoles i contra l’exèrcit popular. Algunes parts de l’NPA i la base de masses han patit pèrdues davant atacs enemics implacables i extensius que han agreujat les debilitats internes imperants i les vulnerabilitats. No obstant això, la gran majoria dels comandaments de l’NPA a tot el país es mantenen en condicions de liderar l’exèrcit popular en una extensa i intensa guerrilla en una base de masses cada vegada més àmplia i profunda. Estan desenvolupant mètodes i tàctiques per preservar les seves forces, defensar les masses i atacar els criminals feixistes i assassins.

Mil fils uneixen l’NPA i les masses camperoles. Segueixen sent forts malgrat els esforços implacables de les forces enemigues per tallar-los. L’NPA i les masses han adaptat mètodes per continuar el treball revolucionari: organització, educació, propaganda, campanyes massives, construcció de partits, reclutament de NPA, fins i tot sota el nas de l’enemic. En resistir i superar les guarnicions militars de l’enemic i la pulsió psiquiàtrica, l’NPA i les masses camperoles treuen lliçons i inspiració de l’experiència del poble vietnamita i de les forces revolucionàries en la lluita i superació dels llogarets feixistes.

Les unitats de l’NPA també estan perseverant en el treball d’expansió per ampliar l’àrea d’operacions dels fronts guerrillers i construir nous fronts de guerrilla. En fer-ho, l’NPA és capaç d’ampliar la seva àrea de maniobra, obligar a l’enemic a estendre encara més les seves forces i fer que les operacions d’encerclament enemic siguin més difícils i costoses. Fins i tot en àrees sota la prioritat de l’enemic, les unitats NPA s’han expandit amb èxit a nous territoris o àrees antigues recuperades. Els comandaments de l’NPA i els comitès del Partit supervisen contínuament el desplegament de les seves forces per evitar el problema de la sobredispersió o l’autoconstricció.

Amb l’ampli suport de les masses i el domini del terreny, l’NPA continua treballant dur per superar les operacions militars centrades de l’enemic i llançar ofensives tàctiques, colpejant els llocs enemics aïllats o separats. Està decidit a muntar ofensives tàctiques encara més aniquilatives (emboscades i incursions) amb l’objectiu principal d’apoderar-se de les armes de l’enemic complementades amb accions militars atítriques (assetjaments, franctiradors i demolició de les instal·lacions enemigues).

La perseverança de l’NPA en la lluita armada revolucionària inspira i embolcalla el poble filipí per lliurar les lluites massives antiimperialistes, antifeudals i antifeixistes i lluitar contra el règim feixista dels EEUU i Duterte i el seu regnat de terror d’estat enmig de la greu crisi socioeconòmica i l’empitjorament de les formes d’opressió i explotació sota el sistema semicolonial i semifeudal.

Al camp, les masses camperoles i les comunitats minoritàries s’encoratgen per fer front a les lluites antifeudals i resistir-se a la presa i la invasió de terres en el domini ancestral per part dels grans propietaris i de les grans empreses mineres, ecoturístiques i energètiques. Els pobres pescadors també s’inspiren a lluitar pels seus drets i benestar contra l’impediment per part de la gran pesca comercial, així com les operacions pesqueres xineses recolzades per l’estat dins les zones pesqueres del país.

A les ciutats, les forces democràtiques arranjades contra el règim tirànic continuen expandint-se. S’ha establert una aliança d’oposició conservadora i forces progressistes i democràtiques per desafiar la dinastia de Duterte a les eleccions de 2022. Al mateix temps, les classes oprimides i els sectors democràtics continuen fent campanyes massives i lluites pels seus drets i benestar. Reclamen augments salarials, llocs de treball segurs i pagament de riscos, ajudes econòmiques urgents per compensar la pèrdua d’ingressos a causa del confinament i les restriccions, augments salarials per als treballadors sanitaris, professorat i empleats públics, augments pressupostaris per a l’obertura segura de les escoles, tests massius gratuïts i vacunació massiva gratuïta per a la Covid-19, etc. Estan demostrant resiliència i coratge en la lluita contra els atacs terroristes armats de les forces estatals. Molts d’ells estan sent agitats per unir-se a l’NPA o buscar refugi segur a les àrees de bases de guerrillers de l’NPA.

Esforcem-nos per dur a terme les tasques combatives de l’NPA

En els propers anys, el Nou Exèrcit del Poble ha d’esforçar-se per dur a terme les tasques crítiques i difícils per tal d’avançar en els interessos i el benestar de les masses camperoles i defensar-les contra els abusos i atacs de les forces estatals, enfortir l’NPA, frustrar la ferotge guerra contrarevolucionària de l’enemic i continuar avançant la guerra popular a un nivell superior. La situació exigeix grans sacrificis i disciplina de ferro, així com determinació, atreviment, creativitat i confiança sense límits en les masses per part de tots els lluitadors i partits rojos.

En la lluita contra l’enemic, l’NPA defensa la línia estratègica de la guerra popular prollongada i s’uneix i lluita enèrgicament al costat de les masses. Assegura la propagació a nivell nacional de la lluita armada, així com la propagació dins de cada regió i subregió. El Partit i l’NPA utilitzen el punt de vista i els mètodes marxistes-leninistes-maoistes per resoldre els problemes més urgents per avançar en la guerra del poble, aprendre d’experiències d’altres països, així com de la història de la lluita revolucionària al país.

L’NPA ha d’aprofundir i enfortir encara més la seva base de masses revolucionària. Aquesta és la clau per frustrar i superar la guerra contrarevolucionària de l’enemic. Els vincles entre l’NPA i les masses s’han de reforçar encara més portant amb més força el moviment de masses antifeudal com la clau per despertar, organitzar i mobilitzar les masses camperoles al camp. L’NPA sempre ha de prestar atenció al benestar de les masses camperoles i donar la màxima prioritat a l’avenç i compliment de les seves demandes antifeudals d’acord amb el programa mínim del Partit per a la reforma del territori. L’NPA i les forces revolucionàries al camp han de tenir com a objectiu mobilitzar les masses camperoles en els seus plans per lluitar pels seus drets i benestar i per exigir la fi de les polítiques, regulacions i lleis anti-camperols opressives; així com dur a terme campanyes per augmentar la producció agrícola i els ingressos, especialment enmig de la greu crisi econòmica. La propaganda i el treball educatiu s’han de dur a terme de manera incansable entre les masses per elevar la seva consciència política, agitar la seva indignació i acerar la seva determinació per lluitar contra les forces enemigues. Totes les unitats NPA han de vincular-se a les masses camperoles i exercir el seu paper de guies polítics, brigades de producció, metges i dentistes, professors, treballadors culturals i altres funcions com l’exèrcit popular.

L’NPA sempre ha d’esforçar-se per unir les masses camperoles, confiant principalment en els camperols pobres i mitjans baixos i els treballadors de les granges, guanyant sobre els camperols mitjans, neutralitzant els rics camperols i els propietaris il·lustrats, aprofitant les contradiccions entre els propietaris il·lustrats i els propietaris despòtics per aïllar i destruir el poder dels dèspotes feudals.

L’NPA i les masses camperoles han de continuar lluitant contra els atacs de l’enemic i l’ocupació o guarnició dels pobles. L’NPA ha de dur a terme de manera incansable i creativa el treball polític entre les masses per elevar la seva determinació a resistir la campanya de supressió de l’enemic. La presència de tropes militars i policials abusives als pobles civils que sotmeten les masses a intimidacions i abusos implacables ha de ser denunciada i oposada. Assegurem-nos que la propaganda revolucionària, l’educació, les campanyes i les lluites antifeudals es duguin a terme de manera interminable fins i tot en presència de forces militars als pobles. Les restriccions feixistes que imposen s’han de superar adaptant mètodes de comunicació secreta i reunions, així com tàctiques de desobediència oberta, resistència i lluita. La branca local del Partit, les organitzacions de masses revolucionàries i les unitats de les milícies del poble han de continuar construint-se i enfortint-se. Les masses han d’idear diferents tàctiques de resistència per avançar en les seves lluites socioeconòmiques i per protestar contra la presència armada i els abusos enemics als seus pobles. Aquests s’han de combinar amb accions armades muntades per les unitats NPA en coordinació amb les unitats de les milícies del poble. Els abusos brutals comesos per les forces de l’AFP i el PNP al camp han de ser exposats activament als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.

El Nou Exèrcit Popular ha de continuar augmentant el reclutament de nous combatents rojos de les masses camperoles, així com de treballadors i intel·lectuals petitburgesos urbans. Les branques del partit tenen l’encàrrec d’animar els seus quadres i membres, activistes de masses i membres de les unitats de milícies a unir-se a l’NPA, i recomanar noms per allistaments a l’exèrcit popular. Juntament amb les unitats de l’NPA, també s’encarreguen d’assegurar-se que les famílies dels combatents rojos estiguin ben cuidades, proporcionant-los regularment suport material i financer. Els membres de les unitats de milicians poden tenir un deure de tres o sis mesos per ajudar a augmentar la unitat del front de l’NPA local. Cal fer especial èmfasi en la contractació de treballadors i intel·lectuals juvenils per ajudar en la formació ideològica i política a l’NPA. Els activistes massius de les ciutats i centres de pobles, especialment els perseguits pel règim feixista, han de ser encoratjats a unir-se a l’NPA o ser posats sota la seva protecció.

L’NPA ha de continuar enfortint-se de manera integral. Les seves unitats han de dur a terme regularment entrenament politico-militar per augmentar la capacitat dels combatents rojos. Ha d’elevar la seva consciència política i el seu compromís ideològic mitjançant la realització incansable de propaganda i educació entre les seves files. Ha d’assegurar la distribució de còpies i discussió col·lectiva d’Ang Bayan, declaracions del Partit i publicacions regionals en totes les unitats NPA. Ha d’aspirar a aconseguir el 100% d’alfabetització de tots els combatents rojos. El seu benestar físic i mental s’ha d’assegurar. Tota unitat de l’NPA ha de dur a terme crítica i autocrítica per superar les debilitats i enfortir la unitat i la cohesió. La capacitat de cada unitat de NPA per despertar, organitzar i mobilitzar les masses s’ha de plantejar reforçant la seva capacitat per dur a terme investigacions socials, propaganda, educació i campanyes de masses. Totes les unitats han de realitzar regularment exercicis físics, trets a objectius, simulacres de combat i jocs de guerra per elevar la seva alerta militar i la seva capacitat d’actuar de manera unificada.

L’NPA ha d’ampliar el seu territori o àrea d’operacions, aconseguint un equilibri entre expansió i consolidació. D’una banda, mai no hauria de permetre que les seves unitats es limitessin a àrees limitades de funcionament durant períodes de temps prolongats; i, d’altra banda, no ha de sobrepassar ni sobredispersar les unitats NPA. Els principals comitès del Partit i comandaments de l’NPA han de revisar regularment el desplegament de les forces de l’NPA d’acord amb els principis de l’estructura de força de l’NPA i les lleis de desenvolupament de la guerrilla. Els comandaments regionals, subregionals i de primer nivell i els comitès del partit han de planificar els horaris i el programa d’expansió de l’NPA per coordinar les diferents unitats de l’NPA i la conducta de la guerra. Hi ha d’haver un pla per enllaçar les zones interiors amb les planes, les xarxes viàries i les zones costaneres. Els membres locals del Partit, els activistes de masses i els membres de les milícies populars han de ser mobilitzats per ajudar en l’expansió de l’NPA a pobles i municipis adjacents.

L’NPA ha d’afrontar una guerra de guerrilles extensa i intensa. L’NPA ha de muntar ofensives tàctiques que assegurin una victòria ràpida. Ha de seleccionar les forces militars, policials i paramilitars desvinculades, aïllades i febles com a objectius d’aniquilació per apoderar-se de les seves armes i subministraments. L’NPA ha d’intentar atacar els destacaments paramilitars enemics, els llocs tàctics i les línies de subministrament. També ha de planejar atacar i desactivar els helicòpters, drons, avions bombarders i altres actius aeris de l’enemic. Les unitats de lluita de l’NPA poden augmentar i intensificar les seves ofensives tàctiques i participar en batalles amb períodes de descans curts. També ha de desplegar unitats o equips de combatents rojos per dur a terme atacs contra les línies de transport i comunicació de l’enemic. Les unitats de milícies de l’NPA han d’estar àmpliament mobilitzades per dur a terme ofensives tàctiques dins de la seva capacitat. Les unitats de partisans de l’NPA s’han de desplegar en ciutats i centres urbans per dur a terme accions de detenció o punitives contra delinqüents feixistes que s’encarreguen de la campanya d’assassinat massiu i terrorisme d’estat contra les masses.

L’NPA ha de frustrar les operacions militars centrades de l’enemic i les ofensives generals, les operacions de combat i guerra psicològica i la repressió contra les masses. Ha de fer tot el possible perquè els costosos equips de vigilància de l’enemic i les armes superiors siguin inútils negant els objectius a l’enemic. Les unitats de l’NPA han de mantenir un alt nivell de disciplina militar i posar en marxa estrictes mesures de secret en campaments temporals (pistes, fum, llum i soroll) i en moviments per evitar la detecció d’enemics per part d’exploradors, espies, vigilància de drons, monitorització electrònica i ús de dispositius de geo-seguiment. Ha de desenvolupar noves rutes secretes de subministrament. Ha de dur a terme la contraintel·ligència i desmantellar la xarxa d’espies de l’enemic. L’NPA ha de vigilar i analitzar de prop els plans i moviments de l’enemic, i dur a terme maniobres de guerrilla per allunyar-se del focus de l’enemic, evitar l’encerclament enemic i fer que l’enemic bategui l’aire i malgasti els seus recursos.

Els escamots de l’NPA han de desplegar esquadrons o equips de combatents rojos per atacar des de la part posterior de l’enemic o flancs per interrompre els seus plans i moviments. Juntament amb l’NPA, les branques locals del Partit i les organitzacions de masses revolucionàries han de planificar i idear les tàctiques i mètodes polítics i militars per exposar, enfrontar-se, lluitar i derrotar la campanya de repressió de l’enemic a nivells de poble i entre poblacions. Les unitats de milícies i els comitès d’autodefensa s’han de mobilitzar per dur a terme atacs militars extensius i accions armades per pertorbar els plans ofensius de l’enemic.

El Partit ha de reforçar el seu lideratge de l’NPA a tots els nivells. Les conferències militars s’han d’organitzar a intervals regulars per servir de lloc perquè els militars comparteixin informació, avaluïn i sumin experiències, es coordinin i acompleixin tàctiques i plans d’acció dins dels seus àmbits d’actuació. Les cèl·lules del partit s’han d’organitzar i han de funcionar regularment dins de les empreses i escamots de l’NPA. És responsabilitat de les cèl·lules del Partit elevar la consciència política i la determinació revolucionària dels combatents rojos de l’NPA i enfortir la seva unitat, liderar la crítica i l’autocrítica i remoldejar.

La greu crisi política i econòmica del sistema de govern afavoreix l’avanç de la guerra popular. Les àmplies masses del poble filipí s’estan agitant per lluitar i acabar amb els greus patiments, la pobresa, la fam i els abusos sota el règim tirànic. La revolució democràtica nacional esdevé cada vegada més necessària i urgent davant la crisi que s’aguditza i les formes intolerables d’opressió i explotació. Per al poble filipí no hi ha cap altra sortida que lliurar lluites revolucionàries per enderrocar els seus opressors i explotadors.

Acabem amb el règim feixista dels EEUU i Duterte!
Esforcem-nos per enfortir i expandir el Nou Exèrcit del Poble i la seva base de masses!
Intensifiquem la guerrilla i frustrem la brutal guerra contrarevolucionària de l’enemic!
Portem endavant la guerra popular!
Visca el Nou Exèrcit del Poble!
Visca el Partit Comunista de Filipines!

Frustrem la feroç guerra contrarevolucionària del règim feixista dels Estats Units i Duterte! Esforcem-nos per tirar endavant la guerra popular!